Conseqüències de la ventada

Quina desgràcia la ventada!!! Des d'aquí un sentit record per les quatre víctimes mortals que ens va deixar el temporal excepcional de vent de la setmana passada. Això va passar a pocs quilòmetres de casa meva, a Sant Boi de Llobregat. Però la magnitud d'una tragèdia no només es medura a través del nombre de víctimes.

El dimecres al matí vaig sortir a entrrenar amb bici, i el panorama que vaig veure a la muntanya va ser desolador. Arbres tumbats, arrels aixecades, camins tallats, bosco destrossats; un paisatge que trigarà anys a recuperar l'apariencia normal. A mig camí, una brigada municipal custodiada per policies municipals netejant els arbres caiguts per la virolència del vent. Quin desastre. Per poguer passar per un camí vam haver de fer senderisme per evitar la munió d'arbres que impedien el pas fluid pels camins.

Ja s'ha parlat prou de la ventolera. Millor veure-ho en imatges. Us deixo unes fotografies que vaig fer mentre anava amb bici. Són de la serra de Collserola, prop de Sant Just Desvern, al popular camí conegut com La Sargantana.

The Iceman

El títol no fa referència a la seva fredor a l'hora de prendre decisons; sinó que és literal. El personatge en qüestió es diu Wim Hof, té 47 anys i és holandès. És un home capaç de suportar temepratures que matarien a una persona normal.

Durant 25 anys ha practicat el ioga, i a través del ioga, ha desenvolupat la capacitat tan mental com física de suportar el fred i és capaç a vaoluntat pròpia d'alentir el ritme cardíac i regular la temperatura del seu cos. És capaç també a través del ioga de desviar el flux sanguini cap a les parts imprescindibles, com són els pulmons, el cor i el cervell.

Però no només sap portar les seves habilitats al camp teòric, sinó que les porta a la pràctica fins l'extrem més insospitat. Per què us en feu una idea aquest home té al seu haver més de set rècords del món.

Wim Hof, va córrer una mitja marató (21 km) al cercle polar àrtic, descalç i només vestit amb uns calçotets a 35 graus sota zero. Perquè us en feu una idea de lo bèstia que és, en uns jocs olímpics d'hivern, si la temperatura baixa dels 10 graus sota zero, les proves d'esquí es suspenen. Una persona normal un cop passats 20 minuts a tal baixa temperatura, perd el coneixement.



Aquest home, també té com a afició l'escalada, i per provar els seus límits, va pujar al Mont Blanc (4808m.), descalç, evidentment, i només equipat amb uns calçotets.

A més a més, per demostrar la seva capacitat de concentració, va pujar mab un globus aerostàtic a 1500 d'alçada i es va penjar del globo només dels dos dits centrals d'una mà.

Però tot això per ell era pa sucat amb oli, i fa 4 mesos va intentar pujar a l'Everest (8844m.). La seva intenció era pujar l'Everest descalç i amb uns shorts, però era conscient de que no ho podria suportar, i en alguns trams es posava sabatilles d'esport. A part de sabatilles d'esport en alguns trams, només portava guants i una motxilla. Això si, ho feia amb una expedició que estava perfectament preparada. Tenia un cap d'expedició experimentat, que es deia Bernardt de Jong, que s'encarregava cada x temps d'anar-lo escalfant amb begudes energètiques. Evidentment va assolir el cim i va baixar sense massa problemes.

Té en el seu haver altres rècords del món com el de nedar per sota d'un bloc de gel



El d'aguantar prop de 80 minuts dintre d'un cub ple de gel



Ja us havia advertit que el títol era literal. Brutal.

Encara sort que no ha quedat fet un puzzle

Quina caiguda més espectacular. És esfereidora, apostoflant, impactant. Encara sort que no ha mort a l'instant. L'esquiador en qüestió és el suís Daniel Albrecht, i la caiguda es va produir a l'estació de Kitzbühel. Ara mateix està en coma induit, veurem si se'n surt d'aquesta. Més val veure les imatges. Us deixo el vídeo.

El català, en clar retrocés.

Jo us proposu fer un experiment sociològic ben senzil i econòmic (essencial en els temps de crisi que vivim). Agafeu un transport públic. Traieu-vos els auriculars de les orelles (si en porteu) i escolteu l'ambient que s'hi respira. Al cap de vint segons us n'adonareu d'una cosa: gairebé ningú parla en català.

De ben segur que bastanta d'aquesta gent que no parla en català el sap; però no el fa servir. I us preguntareu: per què? Simplement és un problema d'actitud. Sempre que hi ha contacte amb una persona que comença parlant-te amb castellà, en comptes de contestar en català perquè la persona s'adequii, contestem en castellà i ens baixem els pantalons vilment en comptes de parlar-los en català. Aquesta tasca, però, reconec que és de difícil execució.

El problema essencial és l'integració de les persones nouvingudes al nostre país. Sobretot els que tenen la llengua castellana com a llengua materna, no mostren en la majoria dels casos cap interès per la llengua ni per la cultura catalana. Això ho hauríem de canviar. Els hi hauriem de canviar els seu punt de vista respecte la llengua catalana. Els l'hem de fer veure que és un element enriquidor i imprescindible per integrar-se en la societat. Ara bé, si ni tan sols els parlants habituals de la llengua catalana ens mantenim fermes en l'ús de la nostra llengua, tampoc no podem pretendre que ho facin els altres.

Per tant, hem de tornar a normalitzar l´ús del català coma llengua d'ús comú. Després els nouvinguts i els poc habituats a parlar en català, veuràn necessari aprendre'l per a una complerta integració. Mentre això no succeeix, el català avança cap a la seva pròpia tomba. Fem un esforç tots plegats.