dimecres, 3 de novembre del 2010

Obrint pas cap a l'independència!

El lipdub de la independència és molt espectacular. Hi han participat més de 5000 persones en la seva elaboració i ha aconseguit el rècord de més participació en un lipdub. Espero que serveixi per anar-nos obrint pas cap a la independència i perquè la flama de Catalunya mai s'apagui. Aquí us el deixo!

La broma de la FIFA pilota d’or


Aquesta temporada ja tindrem un guardó individual menys objecte de discussions inútils i infructuoses. El Fifa World Player, guardó atorgat per capitans i seleccionadors i l’arxifamosa Pilota d’Or que atorga la revista France Football s’ajunten i es passa a dir Fifa Pilota d’or. Per originalitat no serà.

Però sembla que amb la fusió les coses continuen igual d’incoherents i sense uns criteris clars i definits de cara a l’elecció del guanyador. Ja l’han vessat només donar la llista dels 23 finalistes. Deixant de banda que personatges amb nul criteri, com el representant de France Football a Espanya Frederic Hermel, tinguin veu i vot, un fet en sí inexplicable, l’elecció dels 23 jugadors difereix dels criteris del sentit comú. En línies generals es valora la temporada del jugador i no només la seva trajectòria esportiva, un criteri que es van saltar a la torera l’any 2006 amb la polèmica i corrupta elecció, tal i com va demostrar Rac1, del defensa italià Fabio Cannavaro.

Aquest any per sort o per desgràcia el mundial l’ha guanyat la selecció de l’estat espanyol, i per tant aquesta rocambolesca situació només es podria donar amb jugadors com Xavi o Iniesta. Clar està que la temporada de Xavi ha estat apoteòsica, però Iniesta mal que em pesi no va tenir el seu millor any i per tant no estaria en la primera linia de sortida.

Anem a pams. Amb tot el meu respecte, però com pot estar nominat Assamoah Gyan, que ha fet una discreta temporada i un mundial destacat, estar nominat i no estar-ho Diego Milito, peça fonamental pel triplet interista? Que m’expliquin quins mèrits ha fet Klose aquesta temporada, que no ha estat ni titular al Bayer de Munich. I jo em pregunto, on està Gerard Piqué, actualment un dels millors centrals d’Europa? I fins i tot si filem prim, què ha fet Ozil a part d’un bon mundial?

Ara només falta decidir el guanyador, que tal i com apunten les travesses estarà entre Messi, Sneijder, Xavi, Cristiano Ronaldo o Iniesta. A nivell de títols Sneijder de carrer. Només a títol individual, Messi. A títol individual i col•lectiu Xavi. Esperem que les peces que no encaixen als finalistes acabin d’encaixar al podi final. De totes maneres ja se sap que la lògica no va lligada amb la FIFA.

divendres, 22 d’octubre del 2010

Ball de ministres


Després de salvar els pressupostos amb el suport de Coalició canària i el PNV, Zapatero va decidir executar per sorpresa una profunda remodelació al govern. Una remodelació enfocada a enfortir la vessant comunicativa dels ministres, una pota que havia estat coixa fins ara. Marxa Moratinos, un home pobre comunicativament parlant i el substitueix Trinidad Jiménez, una bona comunicadora però una política discutible. Incapaç de guanyar les eleccions primàries del partit tot i tenir el suport de Zapatero, s’haurà de veure si exteriors li queda gran o no malgrat ser experta en el tema.

Rubalcaba és el gran beneficiat i guanya molt pes en el govern. A més de mantenir la cartera d’interior, assumeix la primera vicepresidència i la funció de portaveu, amb l’objectiu d’evitar contradiccions en les declaracions. No és d’estranyar que Zapatero hi confiï, ja que és de llarg el millor política del govern i fins i tot alguns el situen com a futur candidat a al presidència. En surt De la Vega, una dona gastada mediàticament després de 6 anys com a primera vicepresidenta i portaveu. Ja ha aguantat prou temps en el càrrec, si tenim en compte que el PP en 8 anys en va tenir fins a 4.

Bibiana Aido també desapareix del mapa, igual que el seu controvertit ministeri. Aqui pau i després glòria. El que ahir es va anunciar amb molta força, avui es dilueix silenciosament. El que ahir tenia molta importància, avui ja no en té. L’estrany és que després d’una mala gestió, no li donin patada amunt com s’acostuma a fer, sinó cap avall. A qui si que li han donat patada cap amunt després d’una mala gestió es a Leyre Pajín. Més coneguda pels insults de l’alcalde de Valladolid que no per la seva manera de fer, ocuparà el ministeri de sanitat després de destrossar la secretaria general d’organització del partit.

Per acabar cal parar-se a observar el nomenament de Ramón Jauregui. Una compensació al partit socialista basc per haver-lo maltractat amb el pacte dels pressupostos amb el PNV. Però el problema és que ara deixa despullat al govern basc sense un dels seus principals actius. El que pretenia ser una vena per curar la ferida pot acabar sent una nova ferida per curar.

dimarts, 26 de gener del 2010

Frases mítiques




Sóc un afèrrim seguidor del David Llorens (sempre als seus peus), i avui reprodueixo en el meu humil blog, algunes de les frases que van ser protagonistes a la “Freakypedia”, secció que fa cada divendres a El Món a Rac1. Algunes són molt gores i d’altres ben absurdes, però totes tenen el segell Llorens. 

Aquí us les deixo: 

Ets més agressiu que l’entrenador dels Power Rangers.
Tens més perill que Eduardo Manostijeras posant-se hemoal.
Estàs més masissa que els pneumàtics d’un troncomóvil.
Ets tan lleig que quan vas nèixier ton pare va buscar la càmara oculta.
Tens més perill que Espinete venent condons.
Se t’entén menys que a Darth Vader menjant polvorons.
Et mous menys que Epi i Blas en un llit de velcro.
Tens menys futur que Montserrat Caballé fent de porno-chacha.
Et mous més que la compresa d’una coixa.
Tens més feina que el chapista de Mazinger Z.
Ets més feliç que McGyver a Bricomania.
Tens més perill que un Gremlin a ‘Cantando bajo la lluvia’.
Estàs més acabat que Naranjito en una licuadora.
Ets més llarg que el camp de futbol d’Oliver i Benji.
Ets més absurd que Espinete, que estava tot el dia en pilotes i per anar a dormir es posava el pijama.
Vas més apretada que els cargols d’un submarí.
Ets més sospitós que un gitano fent footing.
Ets més difícil que trobar a Wally en una reunió del Frente Atlético.
Ets més inútil que el netejaparabrises d’un submarí.
Estàs més cremat que el cendrer d’un bingo.
Vas més perdut que Adán el Dia de la Mare.
Estàs més satisfet que Chita després de copular amb King Kong.
Tens més mala llet que Chewbacca fent-se la cera.
Tens més perill que un grafittero a les coves d’Altamira.
Tens més regals que l’abella reina el Dia de la Mare.
Estàs més content que Geppetto amb una Black & Decker.
Ets més desagradable que l’aparador d’una ortopèdia.
Ets més xungo que la ressaca de Chuck Norris.
Tens més perill que Mario Conde jugant al Monopoly.
Estàs més tallat que la tovallola de Freddy Kruger.
Treballes més que el butanero de Hitler (mooolt gore).
Estàs més nervios que un filet d’un euro.
Ets més vago que l’àngel de la guarda dels Kennedy.
Estàs més tieso que el genoll dùn click de Famòbil.
Aixó surt més car que l’assegurança del Coche Fantástico.
Tens més perill que Willy Fogg amb un bonobús.
Treballes menys que el ginecòleg de Bibi Andersen.
T’estires menys que un porter de futbolín.
Estàs més sec que la cantimplora de Lawrence d’Aràbia.
Ets més inútil que la primera llesca del Pa Bimbo.
Ets tan lleig que quan vas nèixer ta mare no sabia si quedar-se amb tú o amb la placenta.
Ets tan lleig que quan vas nèixer el metge va dir: “si vola, és un rat-penat”-
Ets tan lleig que quan vas nèixer et van posar en una incubadora amb els vidres tintats.
Ets tan lleig que et van fer fora de Mordor.
Ets tan insoportable que quan tires un boomerang no vol tornar.
Ets tan lletja que quan passes per una obra els paletes es posen a treballar.

dijous, 21 de gener del 2010

Com alliberar espai del disc dur si fas servir Itunes


Segurament molts de vosaltres o si més no uns quants, useu l’Itunes com a reproductor de música principal, i és allà on hi teniu tot la música. Si és així, esteu d’enhorabona, perquè d’una manera molt senzilla l’altre dia vaig descobrir com alliberar espai del disc dur del vostre ordinador.





Jo ho vaig trobar perquè estava buscant qualsevol manera d’alliberar espai (el meu disc dur només té 160 Gb) i amb aquesta operació en vaig alliberar 35, justament la quantitat que ocupa tota la música que tinc a l’ordinador. Quan vosaltres importeu les carpetes amb la música que teniu a l’Itunes, el programa imediatament en crea una còpia que la situa de manera ben ordenada en una carpeta que crea ell mateix que es diu (almenys en el meu cas) Itunes music que està dintre la carpeta del programa (C/Itunes/Itunes music). Allà hi crea una còpia de la música que importes, i és allà on va a buscar l’arxiu mp3 alhora de reproduir-lo a l’Itunes. 


Si us fixeu en un altre detall interessant, és que quan importeu la música a l’Ipod la distribució dels artistes és idèntica a la que hi ha a la carpeta de Itunes music. Al crear una còpia, el tamany que ocupa la música al nostre ordinador es duplica. La solució per alliberar espai és ben senzilla: elimineu tots els fitxers originals de música (i les seves carpetes) sempre i quan estiguin importats a Itunes, i d’aquesta manera només tindreu una còpia de la música. En el meu cas tinc 35 Gb de música, tota importada a Itunes, i em va suposar un estalvi de 35 Gb, a més a més  automàticament vaig passar a tenir-la ordenada per carpetes amb els noms dels artistes a la carpeta d’Itunes music.


Per si de cas, vaig copiar tots els arxius originals de les cançons a un disc dur extern (no fos cas que fes la cagada més gran de la meva vida) però només va ser per precaució. Tot va funcionar segons el previst i puc escoltar totes les cançons perfectament. 

dimecres, 20 de gener del 2010

Una bona idea feta malbé



Els polítics del país no en saben més. M’explico. Tal i com il·lustrava a la perfecció el darrer programa de Polònia, la majoria dels polítics i sobretot els que aspiren a revalidar un càrrec públic, a mesura que s’acosten les eleccions que els hauran de referendar en el seu càrrec, els hi apareix una enfermetat perillosa i contagiosa; l’electoralitis. I és que a vegades aquesta enfermetat pot espatllar el que hauria pogut ser una bona idea de no haver-se fet per pur electoralisme. 

També és veritat que a vegades s’inaugura quelcom o es fa “x” proposta i la gent la titllem d’electoralista simplement per la proximitat d’unes eleccions, si bé que s’inaugurin moltes més coses a prop d’unes eleccions que no pas en la resta de la legislatura no és fruit de la casuística. És una qüestió de propaganda electoral.

Però deixo estar d'elucubracions generals i passo a centrar-me al tema d’aquest post. I si es tracta d’una electoralitis concreta, de fet una electoralitis molt mal dissimulada (no vol dir que les que estan més ben dissimulades siguin millors). Resulta que un dia com un altre, el batlle de Barcelona convoca una roda de premsa. Fins aquí res anormal. Ara, l’anormalitat bé en el que diu a continuació: “Barcelona vol organitzar una candidatura per acollir els J.J.O.O del 2022”. Hereu es despenja amb tal afirmació que deixa atònits a tots els assistents. 

No és per menys. Ho justifica dient que “la gent jove que no va veure els Jocs del 92 volen veure uns jocs a la seva ciutat i així m’ho han fet arribar”. Vaja vaja. Que jo hagi copsat, no hi ha una especial inquietud envers els Jocs Olímpics, i encara menys pels Jocs d’Hivern. Bé, es pot arribar a entendre que si no hi ha aquesta fal·lera pels Jocs, la presentació de la candidatura la pot crear. Grinyola una mica però l’argument es pot acceptar. 

Continuem. Les reaccions de sorpresa i perplexitat es van produint de manera esglaonada. I arriba el torn de la Secretària de la Generalitat per l’esport, l’Anna Pruna. I és aquí on se li “veu el plomer” al senyor Hereu. La secretària declara que “l’anunci m’ha agafat per sorpresa, jo no en tenia constància d’aquesta intenció”. Coooom? 

A veure. Primer, organitzar uns Jocs Olímpics d’hivern no és una cosa senzilla ni de bon tros i no es pot fer a la valenta, i si a la màxima responsable de l’apartat esportiu del país no se li informa d’aquesta voluntat i ella i el batlle no treballen conjuntament en el projecte, la cosa no pot anar bé. Senyor Hereu, les coses fetes a corre-cuita per fer-se la foto no serveixen per res, i fins i tot vostè no té el dret de malmetre una proposta, que ben feta té coherència i possibilitats d’èxit. 

Deixant a una banda la proposta en sí, m’agradaria centrar-me en la manera d’anunciar-la. Recordeu quina va ser la gran carta electoral de Maragall a les eleccions? Aha! Va ser la proposició de la celebració també d’uns Jocs. En aquell moment però Barcelona potser els necessitava per donar-se a conèixer i situar-se al mapa mundial. El senyor Hereu ha volgut tornar a usar aquest argument electoral, però li pot haver sortit el tret per la culata. Barcelona avui en dia és una ciutat coneguda arreu i el turisme ha anat incrementant-se gradualment des de la cita olímpica del 1992. La ciutat té altres problemes més importants ara mateix. És ara el millor moment per donar a conèixer aquesta iniciativa de manera tan desordenada i precipitada? Perquè el senyor hereu no es dedica a abordar el problema de la prostitució i la drogoaddicció al barri del Raval? Perquè el senyor Hereu no es preocupa de donar seguretat als ciutadans en comptes de tenir una Policia Municipal que es dedica a multar als ciutadans per vajanades amb la finalitat de complir el cupo de recaptació? 

Ah no, és clar, guanyar les eleccions ho justifica tot; maleït electoralisme barat i superficial. Per ell més val un foc d’encenalls mal fet que no pas solucionar els problemes de la ciutat. S’està cavant la seva pròpia tomba. Allà ell. 

La proposta no era gran cosa però treballant-hi una mica es podia millorar, però sembla que no és la intenció de l’alcalde. Només la volia per fer-ne focs d’artifici. Perquè donar el pes de l’esquí a unes estacions com La Molina o Masella, quan se sap de sobre que les condicions de neu són més aviat pèssimes per practicar-hi l’esport i més quan també se sap que la neu no hi abunda pas? De ben segur que són les estacions més adequades? Ja us dic jo que no. Boí Taüll o Baquèria tenen el seu domini a una major altitud i les instal·lacions són força més grans. Si es fes ben fet, la proposta seria positiva, i a veure a primer cop d’ull pot generar un cert rebuig, però a l’hora de la veritat tothom s’excita i mostra interès per una proposta d’aquest índole.

Ah, oblidava un petit detall sense importància. La Molina, pertany a FGC, una empresa pública. A sobre ens la vol colar per una altra banda, vol afavorir als propis interessos econòmics. és un fet normal, però que tal i com està el pati genera una especial exaltació. Potser hauríem de deixar de considerar normals els interessos econòmics.