L’espurna de Moldàvia

Les xarxes socials poden estar canviant el món. Els països del golf Pèrsic, com Egipte o Bahrain estan tenint manifestacions massives clamant democràcia i eleccions lliures. El poble sembla mostrar el seu poder. Volen un canvi de govern, la fi d’un règim que ha durat massa anys. A més d’Egipte i Bahrain, on les manifestacions han estat més multitudinàries, a altres països del golf pèrsic i del nord d’Àfrica com Marroc, Tunísia, Arabia Saudí, Algèria, Yemen, o Líbia, també hi han hagut reivindicacions en favor d’un canvi radical en la manera de fer les coses. L’efecte dominó propiciat per les noves formes de comunicació. En la majoria d’aquests països els governs porten instal·lats en el poder més de 20 anys en forma de dictadura. Per més que els seus governants intentin fer creure la farsa, les accions els delaten. El règim del president libi Mohamed Gadafi és l’exponent més sanguinari, ja s’ha cobrat més de 10.000 vides i les seves declaracions no indiquen un canvi d’intencions. Mubarak va accedir amb menys repressió a abandonar el poder i no tornar-se a presentar a les eleccions egípcies de la propera tardor. Però 30 anys d’autocràcia a Egipte passen factura i la seva població no s’acontenta amb una declaració d’intencions i vol un canvi immediat.

Per què passa ara si fins avui no havia passat? Tothom s’ha posat d’acord. La desesperació per la crisi pot haver estat el detonant, però les noves tecnologies han estat el propagador. Els partidaris i detractors del president egipci Hosni Mubarak van sortir al carrer, i durant més de 20 dies van estar a la plaça Tahrir d’El Caire, la capital, protestant, persistint. Les noves tecnologies i les xarxes socials han ajudat a estendre i massificar aquestes protestes, com la denominada “marxa del milió”, i han ajudat a donar a conèixer la situació a l’exterior. El primer que han fet les dictadures ha estat un clàssic, aplicar la censura. No només als mitjans públics, sinó que també han intentat bloquejar internet per impedir que les xarxes socials transmetessin la veritable realitat d’Egipte. Però no ho han aconseguit. Les xarxes socials han actuat com a mitjà de convocatòria, i amb la seva complicitat, com la de Twitter, que va idear un sistema per enviar tuits per telèfon davant la manca d’internet, estant retransmetent en directe les revoltes. Els hashtags de Twitter que fan referència a les revoltes, estan instal·lats permanentment entre els més usats. A falta d’imatges, la visibilitat de les revoltes s’està palpant a Youtube, amb milers de vídeos pujats.

Les noves generacions de ciutadans àrabs no es conformen amb les dictadures repressives i cansats de la manca de llibertat d’expressió, lluiten sense descans per canviar la situació. A menor escala i en menor importància, el que va passar a Moldàvia l’any 2009. La població més jove va organitzar-se a través de les xarxes socials i es van concentrar a les portes del parlament a protestar. Va ser l’anomenada revolució Twitter. Moldàvia va encendre l’espurna de l’ús de les xarxes socials per provocar un canvi de govern i vèncer la censura. Els països àrabs n’estan consolidant la flama, una flama impossible d’aturar.

Visca la censura!

Ja està, ja té el que volia. Camps ha aconseguit que TV3 deixi de veure’s al País Valencià. No li ha trontollat el pols a l’hora de cosir a multes a Acció Cultural Valenciana, l’entitat encarregada de difondre la senyal de TV3 per tot el País Valencià. L’entitat acumula prop de 700.000 euros en multes, i la nova amenaça de Camps de multar-la amb 120.000 euros mensuals ha fet efecte. Visca la republica bananera! Pensem la majoria. A Camps i la seva cort els hi és ben igual el que pensin part dels seus ciutadans, que no reclamen res més que poguer veure una televisió de qualitat en català. No li agrada la seva línia editorial, la tanca. Tics de dictador impropis d’una democràcia, amb la complicitat dels qui governen a l’estat. La mateixa actitud que va tenir en l’escàndol dels famosos tratjos del cas Gurtel. Ni una menció a Canal 9, la televisió pública del País Valencià. Visca la censura! deu pensar. Una actitud que no s’allunya massa de les idees de Franco. Però qui n’és el responsable? La resposta pot semblar un acudit, pero sí, el responsable ­és José Montilla. Quan era ministre d’indústria l’any 2005 va otorgar  la llicència de TDT de les freqüencies que usava TV3 a La Sexta. Una visita a l’hemeroteca i tothom queda retratat. Visca la hipocresia!