divendres, 22 d’octubre del 2010

Ball de ministres


Després de salvar els pressupostos amb el suport de Coalició canària i el PNV, Zapatero va decidir executar per sorpresa una profunda remodelació al govern. Una remodelació enfocada a enfortir la vessant comunicativa dels ministres, una pota que havia estat coixa fins ara. Marxa Moratinos, un home pobre comunicativament parlant i el substitueix Trinidad Jiménez, una bona comunicadora però una política discutible. Incapaç de guanyar les eleccions primàries del partit tot i tenir el suport de Zapatero, s’haurà de veure si exteriors li queda gran o no malgrat ser experta en el tema.

Rubalcaba és el gran beneficiat i guanya molt pes en el govern. A més de mantenir la cartera d’interior, assumeix la primera vicepresidència i la funció de portaveu, amb l’objectiu d’evitar contradiccions en les declaracions. No és d’estranyar que Zapatero hi confiï, ja que és de llarg el millor política del govern i fins i tot alguns el situen com a futur candidat a al presidència. En surt De la Vega, una dona gastada mediàticament després de 6 anys com a primera vicepresidenta i portaveu. Ja ha aguantat prou temps en el càrrec, si tenim en compte que el PP en 8 anys en va tenir fins a 4.

Bibiana Aido també desapareix del mapa, igual que el seu controvertit ministeri. Aqui pau i després glòria. El que ahir es va anunciar amb molta força, avui es dilueix silenciosament. El que ahir tenia molta importància, avui ja no en té. L’estrany és que després d’una mala gestió, no li donin patada amunt com s’acostuma a fer, sinó cap avall. A qui si que li han donat patada cap amunt després d’una mala gestió es a Leyre Pajín. Més coneguda pels insults de l’alcalde de Valladolid que no per la seva manera de fer, ocuparà el ministeri de sanitat després de destrossar la secretaria general d’organització del partit.

Per acabar cal parar-se a observar el nomenament de Ramón Jauregui. Una compensació al partit socialista basc per haver-lo maltractat amb el pacte dels pressupostos amb el PNV. Però el problema és que ara deixa despullat al govern basc sense un dels seus principals actius. El que pretenia ser una vena per curar la ferida pot acabar sent una nova ferida per curar.

2 comentaris:

  1. Bona crònica, de depurat estil periodístic i compromés amb la realitat.

    ResponElimina
  2. I 9 mesos esperant un artista de la Web 2.0!

    (I elimina la verificaió de comentaris, és q3).

    ResponElimina