Mourinho i el seu particular globus

El Madrid no està en crisi, almenys esportiva. Estan a semifinals de la Copa del Rei després d’haver superat amb comoditat les anteriors eliminatòries. Fins el moment i a falta de començar els vuitens de final, és el millor equip de la Champions League amb 15 gols a favor i només dos encaixats i a la vegada també és l’equip que més punts ha fet a la fase de grup amb un total de 16, amb 5 victòries i un empat. Potser a la lliga és on sembla que tinguin més dificultats, però les xifres demolidores ho desmenteixen: 47 punts, la millor primera volta de la seva història i la millor primera volta d’un segon a la lliga amb 15 victòries, 2 empats i una derrota; precisament contra el seu màxim rival, el Barça. 

I és que el problema del Madrid no és altre que el Barça. Sense ell estarien líders destacats a la lliga i no patirien per trobar-se el conjunt de Guardiola ni a la final de Copa del Rei, on és més que factible que s’enfrontin a la final, ni a la Champions, on totes les cases d’apostes donen com a principals favorits per la gran final de Londres a Barça i Madrid. Però el problema del Madrid no només és el Barça, sinó que també ho són ells mateixos. El president Florentino Pérez es va gastar fa dues temporades el que no esta escrit només per igualar al Barça, i no ho va aconseguir tot i haver dit que farien amb un any el que s’hauria de fer en tres. L’any passat davant el fracàs estrepitós amb Pellegrini decideix jugar-se la seva darrera carta: l’anti Barça, que no és altre que Mourinho. El fitxa no perquè sigui un bon entrenador, que també, però sobretot per haver eliminat el Barça a la Champions amb l’Inter i per ser antagònic a Guardiola. Però sembla que aquest darrer cartutx també pot fer figa, no pels resultats esportius que aconsegueix el Madrid, que com hem repassat són impressionants, sinó per la diferència de joc amb el Barça i perquè aquest any és un plebiscit. Mourinho ha de guanyar un títol sí o sí, sinó ja sap el que li espera. 

El portugués és gat vell i ja sap de què va l'historia. I en veure que el Barça no falla (ja van 14 victòries seguides a la Lliga) va preparant la sortida per si de cas acaba l’any en blanc. Primer exposa la seva relació amb Valdano com un problema insalvable, sobretot amb l’afer del 9. Després busca culpables externs a la pròpia crisi de joc, com ho demostren les constants crítiques als estaments arbitrals i a la Federació. I per acabar munta saraus dia sí dia també a la sala de premsa per distraure l’atenció de l’equip. Però el globus de Mourinho no anirà buit. Si ell no guanya títols és molt probable que marxi. Si el Madrid no en guanya és possible que l’acompanyi Florentino. Serà un doble fracàs: de Mourinho i de Florentino. I el que és pitjor, no s’entreveu una alternativa de futur. És l’última carta de Florentino. O títols o adéu tots dos. 


PD: Article publicat a www.espaidefutbol.com