Barça TV: adéu a la força d’un canal propi

Barça TV va apostar per fer el salt a la TDT

Tot director de comunicació o cap de premsa somnia en tenir algun dia un canal de televisió del club o l’empresa en que treballa. És la manera més directa i més incisiva que té una entitat esportiva d’arribar als seus socis i és “la manera més visible de mostrar la marca”, com em comentava el cap de premsa del Sant Andreu.

 Sembla dons que aquestes directrius descendents de la lògica, no casen amb la nova junta del Barça. Si és clar, per ells és més adient tenir 6 milions d’euros menys de despeses en el compte d’explotació que una televisió pròpia. La junta de Sandro Rossell ha decidit externalitzar la producció de Barça TV a Mediapro i cedir-ne tan el control del canal com els treballadors, això si, respectant les seves condicions de treball i de sou, vés a saber fins quan.

L’epidèmia de la deshumanització i de la voraç pèrdua de sentiments es justifica amb l’argument inesgotable de la compte de resultats, un ventilador gratuït que implícitament escampa merda sobre l’anterior junta directiva, la pota principal de la rancúnia incrustada. No hi veuen valors, ni tan sols impactes. Només números.

L’externalització de serveis no beneficia a cap de les 3 parts implicades. Els treballadors a banda de veure’s reduïts de 40 a 32, perdran el coixí de seguretat que suposa treballar per un club esportiu i no per una empresa privada. Sense el cordó umbilical del vincle emocional amb el Barça i veient amb perspectiva el panorama econòmic global, les sospites per part dels treballadors d’una possible desaparició són més que fonamentades.

Mediapro, una empresa que va vorejant la suspensió de pagaments, tinc els meus dubtes que realment volgués assumir el control de la televisió del club blaugrana. Si és veritat que n’assumia la distribució, però no la producció. Sembla més una imposició del Barça per renovar el contracte televisiu que altra cosa. Una despesa més a la cua, i ells si que només han de quadrar balanç i donar explicacions. Són una empresa no un club.

En els valors dels que tan s’ha omplert la boca el president Rossell està la diferència, bé en aquest cas la indiferència. Evidentment la marca té un valor 0 a nivell comptable (no va costar diners sinó que és teva) i aquest serà el que tindrà en l’actiu del balanç. Però no deixa de ser mentida. Creieu que el valor de la marca Barça fora de la comptabilitat només val 6 milions d’euros? 

Al contrari, és l’actiu més valuós del club, el cap i casal de l’essència barcelonista, el “més que un club” que es pregona amb orgull. Despendre’s de Barça TV vol dir afeblir la marca i la capacitat de transmetre-la. Vol dir privar al soci del canal més directe d’informació amb el club. Vol dir, ser una mica més petits.

Si baixem a la practicitat, el panorama no canvia. Tal i com explica Jordi Badia, exdirector de comunicació del Barça, l’externalització a la pràctica vol dir pèrdua de control i ineficàcia de sinergies. La televisió del club és un canal de comunicació més, i el fet d’estar integrat en el departament de comunicació permetia una sincronia perfecte en transmetre un missatge uniforme i complementari.

Ara el club ja té un esglaó burocràtic més per transmetre un missatge que no pot imposar, per molt que afirmi que “controlarà la línia editorial”. Els mitjans del club són altaveus dels èxits i coixí de seguretat en els fracassos. Com detalla Martí Perarnau, que facin una ullada a l’experiència de Real Madrid TV i que vegin si els surt a compte o no. Adéu a la força d’un canal propi.

Article publicat a l'Intocabledigital

"Salvados" salva el periodisme

Rigorositat, credibilitat, honestedat, equanimitat, proximitat i verificació. Aquests principis inherents a la bona pràctica periodística s'estan deixant de banda a la televisió i s'han substituït per la curiositat banal, el morbo, la discussió buida, el safareig barat, la superficialitat, i sobretot, els esterotips com a punt de partida. 

Està clar que aquesta tendència generalitzada a la televisió té algunes excepcions, i una d'elles és Salvados. Curiosa i encertada l'evolució que ha sofert el programa des de la seva primera temporada fins a l'actual. De ser "elfollonero", amb bromes enginyoses que només buscaven entretenir a exercir un periodisme rigorós i punyent; un oasi enmig de la selva de les audiències. 

Curiós que un personatge que s'ha guanyat la fama en el món de l'humor sigui ara un dels que fa millor periodisme a la televisió. Ja havia tractat el conflicte basc en temporades anteriors amb un programa també sublim. El passat diumenge en el programa titulat "borrando a ETA" va tornar a fer fàcil el que molts veuen impossible, o directament el que a altres no els interessa fer: escoltar les dues parts del conflicte i desmuntar els tòpics interessats que s'articulen des de Madrid, especialment des dels mitjans afins al PP. 

Més enllà que fos d'un bàndol o un altre, Evole va donar veu a tothom que pogués aportar quelcom interessant itrascendent. Va desmuntar tòpics a cabassos, "ser independentista, no és ser d'ETA", comentava un veí. I amb el seu peculiar estil d'entrevista va explotar a fons el rei dels tòpics, "Bildu es ETA", donant l'oportunitat als dirigents de Bildu d'explicar-se. El Jordi no ataca, pregunta i els posa contra les cordes intentant que les contradiccions aflorin. Allà es van fer latents les paràboles expressives per tal de no condemnar la violència. 

Se'n va anar fins a Elorrio, un poble on Bildu i PNV van quedar empatats a edils i l'únic regidor del PP va decantar la balança en favor dels conservadors. Dons ell, desmuntador de tòpics per naturalesa, va sortir amb el regidor del PP a fer un vol pel poble. Sense por i amb valentia: "estem a la plaça d'Elorrio parlant obertament de política", apuntava. 

El colofó final, va ser una troballa que devia fer saltar a l'estimat Pedro J de la cadira directe a la soga quan veia que el seu castell de cartes es desplomava en un tres i no res. Un cura independentista? No home no! Això no existeix! I que a més afirma que no hi ha d'haver vencedors i vençuts? Va home va! Veieu-ho vosaltres mateixos. 

#borrandoaETA va arribar a ser trènding tòpic mundial durant la seva emissió. El tuit de l'usuari @Rinze resumeix a la perfecció el problema del periodisme: "Cuando los periodistas se convierten en propagandistas, los cómicostienen que hacer periodismo #loscojonesdejordievole #BorrandoaETA". Dons això. Salvados salva el periodisme. 

Postdata:

- Alguns mitjans però, el mateix diumenge s'entestaven en deixar clar que hi havia d'haver vencedors i vençuts. És el cas de l'ABC:

- La divisió mediàtica va quedar palesa en les portades l'endemà de la conferència de pau tal i com detallen a "233grados". Al final acabaré per pensar que alguns no els interessa la fi d'ETA. El que segur que es situa en aquesta vorera és l'exministre del PP Mayor Oreja, que va declarar que "si ETA no mata és perquè està guanyant". En fi.

L'endemà de la fi d'ETA

En general l'anunci del "cessament definitiu de l'activitat armada" ha tingut una reacció d'alegria en la majoria de les portades dels diaris espanyol. Però no a tots. Llegint alguns diaris sembla que no hagi acabat el conflicte, sinó que tot just acabi de començar, com és el cas de La Razón. Aquí us en deixo unes quantes!

Aviat haurem de piular #salvemTV3

La directora de TV3 Mònica Terribas

Un nou capítol de la tempesta s'entreveu. L'ofensiva contra TV3 ha començat. Si la setmana passada parlàvem del primer tro de la tempesta, aquest cop la tempesta sorollosa ja ha començat. I de quina manera.

Tot ha començat amb les declaracions de Duran i Lleida en què proclamava als quatre vents que TV3 no s'escaparà de la tisorada i ha continuat amb un article que Mònica Terribas, directora de TV3, va publicar a diversos mitjans. Però no a tots. Aquí trobem la clau de volta per entendre el que està passant.

La Vanguardia va ser l'únic diari català que no va publicar l'article. Bé, de fet el van publicar a l'edició web i ràpidament va ser esborrat, tal i com explicava Josep María Mainat a Twitter. Curiós i sospitós. O potser no tant. El diari del Grupo Godó dissabte passat publicava dos articles carregant de manera sospitosa contra TV3 i fins i tot l'editorial: 'Los deberes de la Corporació', titulaven. L'escrit parlava de TV3 com si aquesta fos una televisió d'un país normal i obviava la funció de construcció nacional i imaginari col·lectiu que generen totes les emissores de la Corporació. Encara ho trobeu tan estrany?

Ai, els maleïts interessos! Està clar que tal i com alertava Terribas al seu article, el Grupo Godó té ganes d'engolir tot el que se li posi per davant. Ataca amb força a la televisió pública de Catalunya conscient de la seva relativa impunitat. Ja sap a què s'atén el que li porti la contrària. Que li preguntin a Joan Laporta.

El govern es troba lligat de mans i peus pels constants intercanvis de favors. Però, 8tv per moltes maniobres a l'ombra que faci, mai serà creïble. El Grup més subvencionat de Catalunya maltracta el català de mala manera. Disposa d'un múltiplex a la TDT de 4 canals: 8TV fa el 75% de la programació en castellà i ni l'arribada del Cuní l'ha aconseguit reflotar, Rac105 és un contenidor de videoclips, al tercer només hi veiem repeticions del pobre Fermí Fernandez i al darrer és per a Barça TV, per tocar cuixa.

Dues premses treballen a marxes forçades per reduir l'espai de TV3. Les privades i les interessades retallades del govern. Entre tots hem de fer que TV3 resisteixi i pugui seguir fent la funció essencial de vertebració del país i de difusió de la llengua catalana. Sinó no tindrem més remei que piular #salvemTV3.

Article publicat a l'Intocabledigital

El primer tro de la tempesta

Cascos prefereix tancar RTPA que "tancar hospitals" / google.es

A l’estat espanyol hi ha hagut (i potser encara hi ha) una concepció molt laxa dels diners públics. “Ho paga l’estat” pensen molts. Potser ha faltat pedagogia per evitar el despilfarrament. Quan les coses van bé ningú el mira amb lupa, però quan les coses van maldades, tothom l’assenyala amb una flagrant hipocresia. 

RTPA (Radio Televisió del Principat d’Astúries) tancarà. Alvarez Cascos, el recentment elegit president de la comunitat, ha decidit començar a passar la tisora per l’empresa autonòmica. Segons ha afirmat l’exministre de foment amb el PP (ara líder del partit Foro Astúrias), no considera l’ens públic “una despesa prioritària”, una idea que ja havia expressat durant la precampanya electoral. 11’3 milions d’euros és la xifra de la discòrdia, la quantitat que pretén retallar el govern autonòmic. Sense aquests milions, la corporació assegura no poder continuar el seu funcionament, i sense una rectificació a la vista, el seu tancament sembla inevitable. 

De fet, segons el president de la corporació, Juan José Guerenabarrena, durant els mesos d’agost i setembre la junta ja va abonar “només l’import de les nòmines”. L’emissió de les empreses del grup “patirà un cessament parcial”, ha afirmat. 

Cada comunitat té la seva corporació de radiotelevisió, una altra demostració del jo no vull ser menys que els altres, la continuació del famós cafè per a tothom. És evident que mantenir una televisió per cada autonomia amb la vocació de grandiloqüència, és inviable. Però, són totes imprescindibles? Compleixen estrictament la funció d’altaveu territorial? 

Clar està que televisions com TV3, ETB o TVG tenen el sentit de difusió d’una llengua pròpia. Són necessàries per la difusió de la cultura, i aquestes tres a més, s’acosten força als estàndards de qualitat que se li ha d’exigir a una televisió pública. La resta, més qüestió política que funcional.

La crisi és més greu del que es podia imaginar, i les bestieses tapades a corre-cuita, obligaran a prendre decisions doloroses. El primer tro ha estat el tancament de l’asturiana. D’altres tenen la soga al coll, amb l’imminent arribada del PP al poder i l’amenaça de fallida d’alguna de les 17 autonomies. La tempesta sembla inevitable.

Article publicat a l'Intocabledigital