Ja ho han aconseguit. Ja tenen el que volien. En cap de les comunitats autonòmiques anomenades històriques, i encara menys en cap de les altres, no queda cap partit dels anomenats nacionalistes al govern, tret de Catalunya, on Esquerra Republicana encara es manté, això sí, supeditada a la direcció del PSC. M'explico.
Fins ahir a la nit a Galícia hi havia un govern format pel bipartit entre el PSOE i BNG (Bloque Nacionalista Galego). Però ahir, els comicis electorals van donar un gir, més que inesperat, desesperant. El PP va guanyar amb majoria absoluta (39 diputats) mentre que el PSOE i el BNG es van quedar amb 24 i 12 respectivament. L'aritmètica no falla, 39 a 36. Majoria absoluta pel PP, que converteix en un parèntesi enmig del domi del PP aquesta legislatura encapçalada pel bipartit.
Indubtablement Rajoy en surt doblement reforçat. Per un banda Feijo és un home de la seva confiança i per l'altra en surt victoriós també per la seva gran implicació a la campanya electoral. Tourinho en surt doblement derrotat. Molts l'acusen d'haver fet una mala campanya electoral i de no haver fet cas a Pepe Blanco quan li deia que anticipés les eleccions, i a més a més, ha perdut una oportunitat històrica de consolidar un govern progressista. Avui ha acabat presentant la seva renúncia al càrrec. Les conseqüències d'una derrota electoral.
Però parlem de les eleccions d'Euskadi que també es van celebrar ahir. En aquest cas l'escenari post-electoral queda molt més obert i amb una solució molt més complexe. Però abans d'analitzar els resultats, fem un exercici de feed back i fem un repàs a les circumstàncies que ens han portat fins aquí. Als anteriors comicis, el PNB va guanyar les eleccions amb 29 escons, i va poder formar govern amb EHAK-PCTV (Partit Comunista de les Terres Basques) que va obtenir 9 escons, i amb Eskerbatua-IU amb 3 diputats. Obtenien 41 diputats. L'esquerra abertzale hi estava representada a través del PCTV, i en conseqüència tota la societat basca estava representada al parlament.
Aleshores els dos grans partits espanyolistes, el PSOE i el PP ho van veure ben clar. Si es posaven d'acord, podien aconseguir enderrocar el nacionalisme del govern basc. I si es van posar d'acord en una cosa; en crear un llei de partits feta a mida per il·legalitzar el PCTV, i en definitiva per deixar sense representació política l'esquerra abertzale. Ho van aconseguir. Van deixar un part de la societat basca sense poguer-se sentir representada en el parlament. Perquè? Donçs la justificació va ser clara: els il·legalitzem perquè no condemnen la violència. D'acord. Però no creieu que és millor tenir-los dins del joc parlamentari que no pas fora? Que hi havia algun membre del partit imputat en algun assassinat? L'excusa era posar per davant de tot la llei. Però el que molt fàcilment obliden les forçes espanyoles, és que moltes vegades la democràcia ha d'estar per sobre de la llei (en aquest cas la llei de partits). Però és evident que no tenien la mateixa opinió.
Les conseqüències les trobem en les eleccions d'ahir. PSE i PP tenen la possibilitat de formar govern, quan en percentatge de vots (43%) són inferiors a la coalició formada pels partits nacionalistes (53%). Però el sistema de representativitat basc són figues d'un altre paner. El quid de la qüestió està en la impossibilitat de representació parlamentària del món abertzale. La consigna de partit va ser votar nul, i vet aquí la sorpresa. 100.000 vots nuls, que representen un 10 % dels vots. Si extrapolem, aproximadament ens surt que tindrien uns 9 diputats al parlament.
La conclusió és clara. El panorama polític basc ha variat poc, amb una pujada del PSE i un davallada del PP. L'únic que ha canviat és la llei de partits. Sumant percentatges i tenint en compte els vots nuls que s'atribueixen al món abertzale, els percentatges de vots són clarissims. 63% són nacionalistes en front d'un 37% constitucionals, tal i com els agrada que els anomenem. Tal com diu el refrany popular, feta la llei feta la trampa. I Patxi Lopez, encara té la barra de dir que se sent legitimat pel poble basc per ser Lehendakari. Això sí que és realment antidemocràtic.
De sortides, principalment n'hi ha dues. La més probable és que el PSE formi govern amb el PP i UPD (Union Progreso y Democracia). Aquesta aliança portaria molts mals de cap a Zapatero, que les passaria magres per obtenir una majoria sòlida al congrés, ja que aquest pacte comportaria el no suport del PNB. CIU ja ha sortit dient que ells no exerciran de salvavides.
La segona opció es força menys provable. Seria un pacte del PNB amb el PSE, sempre amb el cap del candidat Ibarretxe pel mig. De totes maneres Patxi López no sembla estar massa per la feina per tal d'aconseguir aquest pacte.
En els pròxims dies veurem el què passa, però a qui se li ha girat feina de retruc és a Zapatero, que haurà de fer mans i mànigues per mantenir la seva política de pinotxo fent equilibris aritmètics supeditats a la decisió del PSE. Embolica que fa fort.
Molt bona la entrada.
ResponEliminaEl problema més gran el té el ZP si el PSE pacta amb PP. Ja que si fa una política d'esquerres el PP es queixa i si en fa una de dretes ERC (soci de govern del PSC) també es queixa. Veureum que fa el dolent del ZP després de l'escalda de Galícia amb la famosa frase: "Quien vote a Touriño me vota a mi" gran cagada.
I de mentres els catalans ens ho tenim que mirar amb ilusió. Sobretot CIU que si el PNV no dóna suport al PSOE esdevindria força clau a Madrid i que podria entrar a formar part del govern (de ma d'un ministre somiat).
El panorama polític és interesant, Rajoy surt reforçat, ZP escaldat a Galícia i els vascos ambun López a l'hendekaritza (amb tots els respespectes pels López és,si més no extrany.
Per no parlar de com hauria quedar tot amb l'esquerra abertzale. Que esdevindria força clau amb 10 diputats ja que aleshores els PP-PSOE-UPD no sumaria.
En fi que Espanya,per desgràcia és de Madrid, a tot arreu governen PP-PSOE.(no menciono ERC perquè el sector Carotis, d'està carregant el partit i millor no recordar-ho).
En resum que interesant està tot amb quants estires i arronses.