Els polítics del país no en saben més. M’explico. Tal i com il·lustrava a la perfecció el darrer programa de Polònia, la majoria dels polítics i sobretot els que aspiren a revalidar un càrrec públic, a mesura que s’acosten les eleccions que els hauran de referendar en el seu càrrec, els hi apareix una enfermetat perillosa i contagiosa; l’electoralitis. I és que a vegades aquesta enfermetat pot espatllar el que hauria pogut ser una bona idea de no haver-se fet per pur electoralisme.
També és veritat que a vegades s’inaugura quelcom o es fa “x” proposta i la gent la titllem d’electoralista simplement per la proximitat d’unes eleccions, si bé que s’inaugurin moltes més coses a prop d’unes eleccions que no pas en la resta de la legislatura no és fruit de la casuística. És una qüestió de propaganda electoral.
Però deixo estar d'elucubracions generals i passo a centrar-me al tema d’aquest post. I si es tracta d’una electoralitis concreta, de fet una electoralitis molt mal dissimulada (no vol dir que les que estan més ben dissimulades siguin millors). Resulta que un dia com un altre, el batlle de Barcelona convoca una roda de premsa. Fins aquí res anormal. Ara, l’anormalitat bé en el que diu a continuació: “Barcelona vol organitzar una candidatura per acollir els J.J.O.O del 2022”. Hereu es despenja amb tal afirmació que deixa atònits a tots els assistents.
No és per menys. Ho justifica dient que “la gent jove que no va veure els Jocs del 92 volen veure uns jocs a la seva ciutat i així m’ho han fet arribar”. Vaja vaja. Que jo hagi copsat, no hi ha una especial inquietud envers els Jocs Olímpics, i encara menys pels Jocs d’Hivern. Bé, es pot arribar a entendre que si no hi ha aquesta fal·lera pels Jocs, la presentació de la candidatura la pot crear. Grinyola una mica però l’argument es pot acceptar.
Continuem. Les reaccions de sorpresa i perplexitat es van produint de manera esglaonada. I arriba el torn de la Secretària de la Generalitat per l’esport, l’Anna Pruna. I és aquí on se li “veu el plomer” al senyor Hereu. La secretària declara que “l’anunci m’ha agafat per sorpresa, jo no en tenia constància d’aquesta intenció”. Coooom?
A veure. Primer, organitzar uns Jocs Olímpics d’hivern no és una cosa senzilla ni de bon tros i no es pot fer a la valenta, i si a la màxima responsable de l’apartat esportiu del país no se li informa d’aquesta voluntat i ella i el batlle no treballen conjuntament en el projecte, la cosa no pot anar bé. Senyor Hereu, les coses fetes a corre-cuita per fer-se la foto no serveixen per res, i fins i tot vostè no té el dret de malmetre una proposta, que ben feta té coherència i possibilitats d’èxit.
Deixant a una banda la proposta en sí, m’agradaria centrar-me en la manera d’anunciar-la. Recordeu quina va ser la gran carta electoral de Maragall a les eleccions? Aha! Va ser la proposició de la celebració també d’uns Jocs. En aquell moment però Barcelona potser els necessitava per donar-se a conèixer i situar-se al mapa mundial. El senyor Hereu ha volgut tornar a usar aquest argument electoral, però li pot haver sortit el tret per la culata. Barcelona avui en dia és una ciutat coneguda arreu i el turisme ha anat incrementant-se gradualment des de la cita olímpica del 1992. La ciutat té altres problemes més importants ara mateix. És ara el millor moment per donar a conèixer aquesta iniciativa de manera tan desordenada i precipitada? Perquè el senyor hereu no es dedica a abordar el problema de la prostitució i la drogoaddicció al barri del Raval? Perquè el senyor Hereu no es preocupa de donar seguretat als ciutadans en comptes de tenir una Policia Municipal que es dedica a multar als ciutadans per vajanades amb la finalitat de complir el cupo de recaptació?
Ah no, és clar, guanyar les eleccions ho justifica tot; maleït electoralisme barat i superficial. Per ell més val un foc d’encenalls mal fet que no pas solucionar els problemes de la ciutat. S’està cavant la seva pròpia tomba. Allà ell.
La proposta no era gran cosa però treballant-hi una mica es podia millorar, però sembla que no és la intenció de l’alcalde. Només la volia per fer-ne focs d’artifici. Perquè donar el pes de l’esquí a unes estacions com La Molina o Masella, quan se sap de sobre que les condicions de neu són més aviat pèssimes per practicar-hi l’esport i més quan també se sap que la neu no hi abunda pas? De ben segur que són les estacions més adequades? Ja us dic jo que no. Boí Taüll o Baquèria tenen el seu domini a una major altitud i les instal·lacions són força més grans. Si es fes ben fet, la proposta seria positiva, i a veure a primer cop d’ull pot generar un cert rebuig, però a l’hora de la veritat tothom s’excita i mostra interès per una proposta d’aquest índole.
Ah, oblidava un petit detall sense importància. La Molina, pertany a FGC, una empresa pública. A sobre ens la vol colar per una altra banda, vol afavorir als propis interessos econòmics. és un fet normal, però que tal i com està el pati genera una especial exaltació. Potser hauríem de deixar de considerar normals els interessos econòmics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada