El futbol continua sense so

Les ràdios s'han espavilat 

Ràdios i futbol. Un binomi inseparable que s'ha truncat per primera vegada en tota l'historia aquesta temporada. I com sempre el problema són els diners, el motor que mou aquest món ple de glamour dins i fora dels terrenys de joc. La LFP es va despenjar al mes d'agost exigint que les ràdios paguessin per poder retransmetre els partits en directe des dels estadis, i les ràdios emparant-se en el dret a la informació, s'hi van negar de ple des d'un primer moment.

Tot plegat es va dur a terme amb nocturnitat i alevosia i posant les ràdios entre l'espasa i la paret. Va ser a finals de juliol quan a la lliga se li va aparèixer la verge i sense previ avís va imposar el pagament d’un cànon de 20 milions d’euros per poder accedir a l'estadi. No hi va haver acord el dia 16 d'agost, la data límit fixada i el futbol es va quedar sense so.

Feia la sensació que seria una esperpenticitat més de la Lliga de Futbol professional, però les dues postures des es van enrocar a la defensiva. Les ràdios van fer pinya i van negar la major apel·lant al dret a la informació recollit a l'article 20 de la constitució, extrem més tard secundat pel govern socialista i també per part del Partit Popular (casualitat o no abans d'una campanya electoral).

El segon argument que van esgrimir va ser la tradició. Segons ells, el model de convivència porta més de 20 anys i no veuen perquè s'ha de canviar ara. Problemes de fons i de formes.

D'això ja en fa més de dos mesos i les postures no han canviat. Tot és qüestió de calers. L'entitat presidida perAstiazarán reclama prop de 20 milions d'euros en concepte de drets d'emissió de ràdio, que segons la LFP es repartirien en funció de l'audiència i dels ingressos publicitaris. Però fins al moment cap gest, mantenen la posició de força. Les ràdios per la seva banda han ofert 800.000 euros en concepte de manteniment de les instal·lacions, una proposta que l'altre part ha rebutjat frontalment.

Astiazarán, president de la LFP

El quid de la qüestió està en la interpretació del que és o no dret a la informació. Segons Astiazaran "qualsevol ràdio pot recollir la seva acreditació sempre i quan es comprometi a no retransmetre en directe" i ho diferencia de "l'entreteniment" on emmarca l'emissió del partit en viu. Pel president de la LFP "la Llei General de Comunicació del passat novembre ja va excluir les ràdios de l'interès general". Les ràdios opinen radicalment el contrari.

Tot i la certesa d'amdues parts que s'acabarà arribant a un acord, el conflicte amenaça de passar de les paraules a les accions. L'AERC (Associació Espanyola de Ràdios Comercials) considera que "ja hi ha hagut prou temps perquè la LFP accepti la proposta" i assegura que aquest dijous es reuniran per acordar quines emissores van als tribunals i en quines condicions.

I el perjudicat és el de sempre, l'aficionat. Aliè a les picabaralles infantils, continuarà sense poder escoltar els nostrats carrusels. Embolica que fa fort. De moment el futbol continuarà sense so.

Article publicat a l'Intocabledigital