dijous, 27 d’octubre del 2011

Barça TV: adéu a la força d’un canal propi

Barça TV va apostar per fer el salt a la TDT



Tot director de comunicació o cap de premsa somnia en tenir algun dia un canal de televisió del club o l’empresa en que treballa. És la manera més directa i més incisiva que té una entitat esportiva d’arribar als seus socis i és “la manera més visible de mostrar la marca”, com em comentava el cap de premsa del Sant Andreu.

 Sembla dons que aquestes directrius descendents de la lògica, no casen amb la nova junta del Barça. Si és clar, per ells és més adient tenir 6 milions d’euros menys de despeses en el compte d’explotació que una televisió pròpia. La junta de Sandro Rossell ha decidit externalitzar la producció de Barça TV a Mediapro i cedir-ne tan el control del canal com els treballadors, això si, respectant les seves condicions de treball i de sou, vés a saber fins quan.

L’epidèmia de la deshumanització i de la voraç pèrdua de sentiments es justifica amb l’argument inesgotable de la compte de resultats, un ventilador gratuït que implícitament escampa merda sobre l’anterior junta directiva, la pota principal de la rancúnia incrustada. No hi veuen valors, ni tan sols impactes. Només números.

L’externalització de serveis no beneficia a cap de les 3 parts implicades. Els treballadors a banda de veure’s reduïts de 40 a 32, perdran el coixí de seguretat que suposa treballar per un club esportiu i no per una empresa privada. Sense el cordó umbilical del vincle emocional amb el Barça i veient amb perspectiva el panorama econòmic global, les sospites per part dels treballadors d’una possible desaparició són més que fonamentades.

Mediapro, una empresa que va vorejant la suspensió de pagaments, tinc els meus dubtes que realment volgués assumir el control de la televisió del club blaugrana. Si és veritat que n’assumia la distribució, però no la producció. Sembla més una imposició del Barça per renovar el contracte televisiu que altra cosa. Una despesa més a la cua, i ells si que només han de quadrar balanç i donar explicacions. Són una empresa no un club.

En els valors dels que tan s’ha omplert la boca el president Rossell està la diferència, bé en aquest cas la indiferència. Evidentment la marca té un valor 0 a nivell comptable (no va costar diners sinó que és teva) i aquest serà el que tindrà en l’actiu del balanç. Però no deixa de ser mentida. Creieu que el valor de la marca Barça fora de la comptabilitat només val 6 milions d’euros? 

Al contrari, és l’actiu més valuós del club, el cap i casal de l’essència barcelonista, el “més que un club” que es pregona amb orgull. Despendre’s de Barça TV vol dir afeblir la marca i la capacitat de transmetre-la. Vol dir privar al soci del canal més directe d’informació amb el club. Vol dir, ser una mica més petits.

Si baixem a la practicitat, el panorama no canvia. Tal i com explica Jordi Badia, exdirector de comunicació del Barça, l’externalització a la pràctica vol dir pèrdua de control i ineficàcia de sinergies. La televisió del club és un canal de comunicació més, i el fet d’estar integrat en el departament de comunicació permetia una sincronia perfecte en transmetre un missatge uniforme i complementari.

Ara el club ja té un esglaó burocràtic més per transmetre un missatge que no pot imposar, per molt que afirmi que “controlarà la línia editorial”. Els mitjans del club són altaveus dels èxits i coixí de seguretat en els fracassos. Com detalla Martí Perarnau, que facin una ullada a l’experiència de Real Madrid TV i que vegin si els surt a compte o no. Adéu a la força d’un canal propi.

Article publicat a l'Intocabledigital

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada