El primer tro de la tempesta

Cascos prefereix tancar RTPA que "tancar hospitals" / google.es

A l’estat espanyol hi ha hagut (i potser encara hi ha) una concepció molt laxa dels diners públics. “Ho paga l’estat” pensen molts. Potser ha faltat pedagogia per evitar el despilfarrament. Quan les coses van bé ningú el mira amb lupa, però quan les coses van maldades, tothom l’assenyala amb una flagrant hipocresia. 

RTPA (Radio Televisió del Principat d’Astúries) tancarà. Alvarez Cascos, el recentment elegit president de la comunitat, ha decidit començar a passar la tisora per l’empresa autonòmica. Segons ha afirmat l’exministre de foment amb el PP (ara líder del partit Foro Astúrias), no considera l’ens públic “una despesa prioritària”, una idea que ja havia expressat durant la precampanya electoral. 11’3 milions d’euros és la xifra de la discòrdia, la quantitat que pretén retallar el govern autonòmic. Sense aquests milions, la corporació assegura no poder continuar el seu funcionament, i sense una rectificació a la vista, el seu tancament sembla inevitable. 

De fet, segons el president de la corporació, Juan José Guerenabarrena, durant els mesos d’agost i setembre la junta ja va abonar “només l’import de les nòmines”. L’emissió de les empreses del grup “patirà un cessament parcial”, ha afirmat. 

Cada comunitat té la seva corporació de radiotelevisió, una altra demostració del jo no vull ser menys que els altres, la continuació del famós cafè per a tothom. És evident que mantenir una televisió per cada autonomia amb la vocació de grandiloqüència, és inviable. Però, són totes imprescindibles? Compleixen estrictament la funció d’altaveu territorial? 

Clar està que televisions com TV3, ETB o TVG tenen el sentit de difusió d’una llengua pròpia. Són necessàries per la difusió de la cultura, i aquestes tres a més, s’acosten força als estàndards de qualitat que se li ha d’exigir a una televisió pública. La resta, més qüestió política que funcional.

La crisi és més greu del que es podia imaginar, i les bestieses tapades a corre-cuita, obligaran a prendre decisions doloroses. El primer tro ha estat el tancament de l’asturiana. D’altres tenen la soga al coll, amb l’imminent arribada del PP al poder i l’amenaça de fallida d’alguna de les 17 autonomies. La tempesta sembla inevitable.

Article publicat a l'Intocabledigital