El català, en clar retrocés.

Jo us proposu fer un experiment sociològic ben senzil i econòmic (essencial en els temps de crisi que vivim). Agafeu un transport públic. Traieu-vos els auriculars de les orelles (si en porteu) i escolteu l'ambient que s'hi respira. Al cap de vint segons us n'adonareu d'una cosa: gairebé ningú parla en català.

De ben segur que bastanta d'aquesta gent que no parla en català el sap; però no el fa servir. I us preguntareu: per què? Simplement és un problema d'actitud. Sempre que hi ha contacte amb una persona que comença parlant-te amb castellà, en comptes de contestar en català perquè la persona s'adequii, contestem en castellà i ens baixem els pantalons vilment en comptes de parlar-los en català. Aquesta tasca, però, reconec que és de difícil execució.

El problema essencial és l'integració de les persones nouvingudes al nostre país. Sobretot els que tenen la llengua castellana com a llengua materna, no mostren en la majoria dels casos cap interès per la llengua ni per la cultura catalana. Això ho hauríem de canviar. Els hi hauriem de canviar els seu punt de vista respecte la llengua catalana. Els l'hem de fer veure que és un element enriquidor i imprescindible per integrar-se en la societat. Ara bé, si ni tan sols els parlants habituals de la llengua catalana ens mantenim fermes en l'ús de la nostra llengua, tampoc no podem pretendre que ho facin els altres.

Per tant, hem de tornar a normalitzar l´ús del català coma llengua d'ús comú. Després els nouvinguts i els poc habituats a parlar en català, veuràn necessari aprendre'l per a una complerta integració. Mentre això no succeeix, el català avança cap a la seva pròpia tomba. Fem un esforç tots plegats.