Això no és periodisme

Astorat. Impressionat. Frapat. Així és com em vaig quedar quan vaig veure el vídeo. Ja fa mesos, fins i tot anys, que el tema de l’assassinat de la jove Mari Luz cueja pels platós de televisió. Per desgràcia de l’audiència i sobretot de la seva família, que no es mereix veure les vísceres de l’entramat exposades a la vista de tothom. Determinats programes de televisió s’estan convertint en especialistes de jutjar públicament assumptes que no els pertoquen. Aquest cop ha estat programa de l’Ana Rosa (matins de T5) qui va inaugurar un nou capítol d’aquest esperpèntic serial, però no ha estat el primer, ni per desgràcia serà l’últim.

El paper principal li ha tocat a la dóna del presumpte assassí de la jove noia. No és novetat que els voltors roses l’assetgin dia sí dia també per aconseguir una miserable engruna d’informació morbosa, l’àpat de capçalera dels seus programes. El diari “El Mundo” ha difós al seu web un vídeo en què es mostra l’estona de descans per publicitat de l’entrevista a la dona de Santiago del Valle, un dels acusats per l’assassinat. Ja van aconseguir el seu objectiu: la confessió de l’assassinat per part del seu marit, un objectiu de per sí ruin a més no poder.

Però el pitjor van ser els mètodes. La periodista, a banda d’haver traslladat a l’anciana de Sevilla a Madrid, intenta calmar a l’entrevistada dient que tranquil·la que estan allà per ajudar-la. La pobre dona, encara en estat de xoc per la confessió, demana reiteradament que la deixin de gravar, mentre la periodista diu que continuï gravant. La presentadora li impedeix parlar per telèfon i no deixa d’estar a sobre d’ella, no fos cas que la presa, un cop caçada i amortitzada, s’esmunyís sense deixar cap engruna. Per acabar-ho d’adobar, resulta que la protagonista d’aquest entramat execrable té problemes mentals. No tot s’hi val a l’hora d’aconseguir una exclusiva.

El que més em preocupa però, és quantes vegades es deuen haver dut a terme pràctiques similars que no han sortit a la llum. Segur que bastantes més de les que ens pensem. Tots els programes de teleporqueria, viuen del morbo, i d’alguna manera s’ha d’aconseguir. L’endemà, Anna Rosa al seu programa lluny de demanar disculpes, va afirmar que “vam donar la notícia que tothom voldria donar”. Afirmació gens compartida ni unànime. Els mètodes per aconseguir-la desmereixen la notícia, sigui quina sigui. Això no és periodisme, ni tan sols teleporqueria. Això és un atac contra la dignitat humana.