dijous, 24 de març del 2011

Dani Alves: insubstituïble però no imprescindible




I s’ha produït la notícia que tot el barcelonisme estava esperant, la renovació del lateral brasiler Dani Alves fins l’any 2015. Finalment les dues parts han cedit una mica. El jugador ha entès que com al Barça no estarà enlloc. Ha entès que quedant-se al Barça pot fer història a nivell de títols aprofitant que el club es troba en el millor moment de la seva història. Una de les peces claus de l’engranatge blaugrana continuarà corrent la banda dreta com un possés. Quin lateral dret té una incidència similar al joc del seu equip? Cap.

Un lateral que ataca més que defensa. Un lateral que s’ha convertit en el factor sorpresa de l’atac dels homes de Guardiola, amb una societat letal, primer amb Messi quan jugava escorat a la banda, i ara amb Pedro. Un lateral tan anàrquic com decisiu. Un lateral que és el segon màxim assistent de l'equip, que percuteix i percuteix per la banda. En un equip com el Barça que juga amb els extrems a cama canviada i amb una tendència a tirar la diagonal cap al centre, obrir les bandes per descongestionar l’eix central de l’atac esdevé una necessitat imperial. Aquest és el paper d’Alves, més pendent d’atacar que no de defensar, sabent que té les esquenes cobertes amb un entramat defensiu que vigila la seva esquena. Les cobertures defensives del central i del pivot defensiu estan perfectament coordinades per tapar la banda del brasiler, i com no, l’incansable treball defensiu del canari Pedro, permeten que l’anarquia del brasiler dins del sistema blaugrana es converteixi en un factor imprescindible per crear superioritats.

Cap lateral és capaç d’atacar com ell. Cert és que perd moltes pilotes, però tan cert com això és que en recupera infinitat. La seva pressió i el seu entossudiment són les seves millor virtuts però a la vegada els seus pitjors defectes. Si la primera línia de pressió fa la seva feina, les fuites a l’esquena per la banda dreta es redueixen al ridícul. Tot l’equip s’adapta al seu joc perquè ell aporta tan, que l’atac sense ell no seria el mateix. O almenys la manera d’atacar.

Podria el Barça continuar sent ell mateix sense Alves? Seria un altre Barça, ni millor ni pitjor, diferent. Tots els mecanismes i la manera d’atacar canviarien. S’hauria de replantejar la tendència dels extrems (Pedro i Villa) de buscar amb insistència el centre de l’atac i les diagonals i s’haurien d’ocupar d’obrir les bandes. Alves condiciona no només el seu lateral sinó que també condiciona l’esquerra. Perquè ell pugi, l’altre s’ha de contenir per no deixar la defensa potes enlaire. Us enrecordeu quan Belleti i Gio pujaven sense coordinació les respectives bandes? Això és el que ha llimat Guardiola. Només Bale podria assumir un rol similar, però el seu cost és prohibitiu. Cap jugador és imprescindible, tampoc Alves. Però ell és insubstituïble.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada