Bona tarda 8tv

8tv ha apostat fort per Josep Cuní

Estem en temps de crisi. Ningú ho diria oi? Dons sembla que pel Grupo Godó no és ben bé així. Després de llençar al mercat l’edició de La Vanguardia en català, ara el grup mediàtic pretén reflotar la nena lletja del grup, “la televisió privada de Catalunya” com s’autodefineix.

I què millor per donar a conèixer una marca que fitxar una estrella mediàtica, una estratègia semblant a la que el mateix grup va dur a terme amb Rac1 i a la que va realitzar Com Ràdio amb el mateix periodista. L’escollit ha estat el polifacètic Josep Cuní, l’estrella mediàtica de TV3 que esgotat de l’exigència dels matins, ha decidit passar a la franja vespertina.

El Grupo Godó, amb un múltiplex TDT concedit amb l’esperança d’augmentar l’oferta en català, vol fer competència a TV3, una missió com a mínim complicada. A saber, utilitza una de les freqüències de TDT per al canal musical Rac 105 amb una utilitat com a mínim discutible. Enterrat va quedar la voluntat de fer una televisió compromesa amb la llengua i els continguts quan CityTV es va posar en marxa.

Ni amb el canvi de nom i de filosofia la seva oferta va millorar, amb l’Arús com a única cara visible i amb una graella de tercera fila, sense programes propis. Ara busca tornar a néixer, donar-se a conèixer. I quina millor cara que l’omnipresent Josep Cuní.

Tota la seva cort s’ha traslladat fins a la Diagonal. L’embolcall ha canviat (fins i tot les ulleres del Cuní) però la dinàmica del programa no. 8 al dia és esclau de la franja vespertina, on la reflexió i l’anàlisi han de tenir un paper preponderant envers la informació rasa, ja bastament coneguda a aquelles hores. Les entrevistes i les tertúlies característiques d’Els Matins continuen essent les potes principals del producte. Va començar amb certa basarda, abassegat per la novetat, sense tenir les mides preses al plató. Ara amb la por escènica inicial superada, surten a la llum els defectes enquistats.

Més enllà de les escenes de matrimoni que tothom espera en veure Cuní i Rahola junts, 8 al dia presenta una flagrant manca de mitjans tècnics i logístics. Molt poques connexions en directe (la majoria són via telefònica) i una escassetat de gràfics i vídeos que fan que el ritme del programa baixi considerablement tot i la imponent figura del presentador. Els recursos tampoc no deuen donar per més, i això fa que es caigui a vegades en un corporativisme excessiu: la gran majoria de col·laboradors són del Grupo Godó, el que provoca una manca de pluralisme pel que fa a la visió sobre determinats temes.

Passades les primeres setmanes ja tenim un retrat de les audiències, la dictadura de la televisió. El programa que s’emet de 7 a 10 té una ferotge competència i el canal per on s’emet no és precisament de gran ajuda. De fet ja podem afirmar que si la intenció era reflotar el canal amb la figura de Josep Cuní, de moment ha fracassat. En les dues primeres setmanes 8 al dia ha fet un discret 4’7% de quota de pantalla i tan sols ha aconseguit elevar l’audiència mitjana de 8tv fins al 3’7%, el mateix share que tenia el canal un any endarrere. I és que el perfil de l’audiència de les franges matinals i vespertines no és ben bé el mateix.

8tv es desperta de la llarga becaina i diu bona tarda. Però, durarà gaire sense tornar-se a endormiscar? No val només oferir un parell de programes decents i pretendre arribar a fer ombra a TV3. S’ha de despertar per complert, i això no serà fàcil.

Article publicat a l'Intocabledigital