El vertader cordó sanitari de Badalona

Albiol pot acabar menjant-se els bons resultats

Vagi per endavant que els meus pensaments no estan ni de bon tros en sintonia amb els del Partit Popular de Badalona. Ni en l’apartat del que anomenen “seguretat ciutadana i immigració” ni pel que fa a la relació entre Catalunya i Espanya, en què aposten per un encaix impossible entre les dues parts. 

De totes maneres és evident que a Catalunya no hi cabem tots, com defensa CIU. Ara, d’aquí a apostar per un tracte discriminatori vers els immigrants, hi ha un camí llarg i tortuós. Per aquí van els trets dels convergents, que es troben en la dicotomia de permetre que Albiol sigui o no alcalde. Com ahir publicava l’Ara, Convergència es troba dividida en aquesta decisió, que va molt més enllà de l’àmbit local de Badalona. De cara a la galeria aposten perquè sigui Ferran Falcó, el candidat de Badalona pels nacionalistes, qui prengui la decisió definitiva. Però de portes endins es troben lligats de mans i peus obligats a demanar suport als populars a l’alcaldia de Barcelona, a la de Tarragona i a la Diputació de Barcelona, per posar uns quants exemples. Si el seu electorat quedarà satisfet o no amb aquests eventuals pactes ja són figues d’un altre paner. 

Un seguit de contradiccions inunden als convergents. Per començar, sempre han defensat que ha de governar la llista més votada, una reclamació que va portar cua en la formació del segon tripartit. A Badalona toquen el violí perquè en campanya van afirmar que intentarien evitar que Albiol fos alcalde, però els hi ha sortit el tret per la culata. El popular ha guanyat en 22 dels 28 barris i ha aconseguit 11 regidors, per 9 dels socialistes, 4 dels convergents i 3 dels eco-socialistes. Del tripartit anterior tots n’han sortit tocats, i vist el panorama sense ERC al consistori, sembla complicat que ICV i CIU puguin consensuar un model de ciutat. Ara dons, Falcó es troba entre l’espasa i la paret, en una dicotomia de difícil solució. Com va dir al Twitter, “faci el que faci pringaré”.  

Vet aquí la segona contradicció. Jo defenso el mateix a tot arreu. Si hi ha una llista clarament guanyadora aquesta ha de governar, com és el cas de Badalona i de Tarragona, on no tindria sentit deixar a Ballesteros fora de l’alcaldia. Segons Convergència la situació “és diferent”. No, no ho és. De fet encara és més clara. 

Sempre he sigut més partidari de formar un govern a favor de que no pas en contra de, i aquest seria el motiu únic d’un tripartit entre CIU, ICV i PSC. L’anomenat cordó sanitari per arraconar Albiol no correspondria a la voluntat majoritària dels badalonins, només a una voluntat destructiva. A hores d’ara el que sembla més provable és que Albiol acabi sent alcalde per omissió; Falcó i Serra, candidat socialista, es votaran a ells mateixos i Albiol serà el nou alcalde. 

No cal veure-ho com una catàstrofe, el PP pot acabar caient en la seva pròpia trampa. Albiol defensa unes tesis de difícil compliment, en què les accions que reclama dur a terme no són de competència municipal. Potser li negarà una ajuda a un immigrant quan la llei li otorga? Potser farà el de doble de batudes contra els nouvinguts, però algú creu que d’aquesta manera s'eradicarà el problema? Ell quedarà desacreditat. Si per contra el cordó sanitari s’acaba activant, Albiol guanyarà a les properes amb més força. Sinó només cal veure els resultats que s’han donat a Vic, on el cordó sanitari ha fet aigües en el moment en què Plataforma ha augmentat un regidor. 

Albiol té les de perdre sent alcalde. Fins i tot si no fos així i les seves polítiques al capdavant del consistori viressin de la radicalitat del discurs a la radicalitat dels fets sempre hi ha solució immediata. La catàstrofe mai succeirà. Sempre poden posar-se d’acord els tres partits per proposar una moció de censura i fer fora a Albiol de la poltrona. Aquest és el vertader cordó sanitari, la possibilitat de rectificació immediata. Mal que em pesi, millor que Albiol sigui alcalde ara que no en un futur amb una majoria més sòlida. La vena per curar la ferida pot acabar provocant una ferida encara més grossa. Deixem que s'estavelli.